Església de Sant Esteve de Madremanya

L’església de Madremanya està dedicada a Sant Esteve, que era venerat especialment contra les pedregades i, per tant, gaudia d’una gran devoció als pobles agrícoles com el nostre. Tot i l’antiguitat de l’edifici, encara ara és un element plenament simbòlic en la imatge i la vida del poble.

Arquitectura

L’església de Sant Esteve se situa sobre un petit turó que la fa ben visible des de diferents punts. Quan ens acostem al poble, la seva silueta apareix sempre presidint amb contundència el nucli de Madremanya.

Les primeres notícies documentals de l’edifici són de l’any 994, però les obres de construcció del temple actual van començar pels volts de l’any 1300. L’església és d’estil romànic tardà i consta d’una sola nau molt ampla capçada per un absis semicircular. La volta central de canó es recolza en els murs laterals per arcs de mig punt. Als costats de la nau, hi ha dues capelles laterals de volta apuntada dedicades a Santa Maria i a Sant Miquel. Una de les capelles està presidida per la imatge de Sant Esteve i de Sant Roc (patró, aquest últim, de la Germandat de Madremanya) i l’altra conté el sagrari i la imatge de la Verge Puríssima.

Des de la seva construcció, l’església ha anat essent modificada i ampliada. Així, per exemple, l’altar de Santa Maria va ser construït el 1340 a decisió d’una assemblea formada pels caps de família del poble i va tenir un cost de dotze lliures anuals. L’any 1585 es van refer els altars i es va canviar de lloc la pica baptismal. El cor va ser construït a la primera meitat del segle XVI. S’hi accedeix per una escala de cargol i està aguantat amb uns arcs ogivals que presenten una clau de volta amb la imatge de Sant Esteve.

Església de Sant Esteve de Madremanya

Al segle XVIII, en un lateral, s’hi afegí encara la sagristia.

La façana és senzilla i gairebé no presenta cap obertura, ja que l’església també estava pensada per ser un lloc de refugi i protecció en determinats moments històrics. En destaca la porta rectangular, amb timpà i un arc apuntat, una finestra estreta d’arc rebaixat i, més amunt, sota el campanar, un matacà transformat més tard en rellotge.

Dalt de tot, destaca el campanar de l’església, construït amb carreus tallats de forma quadrada, amb dos arcs a cada cara i coronat per merlets decoratius. La teulada és piramidal i de rajol vist. Sobre l’absis, també hi destaca una torre més petita que el campanar, amb sostre piramidal, planta quadrada i una petita finestra a cada banda. És el comunidor, des del qual es beneïa el terme i es comunia o es conjurava el mal temps.

Campanes

Les campanes han estat sempre un instrument de comunicació. Toquen a missa, a bateig, a festa major, a mort… Serveixen d’alerta en cas d’incendi i fins i tot avisaven de l’arribada del peixater.

El 1715 es van col·locar dues de les campanes actuals, les més grans, d’aproximadament 720kg i 650kg. Les cròniques recullen que tenien una gran ressonància, que eren fermes i sonores i que el seu dringar se sentia des de La Bisbal. Les altres dues, d’aproximadament 150kg i 70kg, es van col·locar el 1963. Cada una duu una inscripció amb el nom del rector, el fonedor i el nom de la campana. Una de les últimes que es va col·locar és Santa Maria, i porta el nom del rector, Miquel Planella (últim mossèn que va viure a la rectoria del poble) i dels membres de la germandat de Sant Roc: Narcís Puig i Narcís Cros.

Aquest darrer, conegut com a Siset Cros, va ser l’últim campaner del poble, ajudat els últims anys per Lluís Viñas. El 2013 les campanes es van automatizar perquè toquessin les hores i sis anuncis diferents: missa, peix, difunts, festa petita, festa gran i bateig.

Apunts històrics

El 1337 es va decidir reparar l’església i restaurar-la, però catorze veïns de Millàs es negaren a col·laborar perquè havien estat excomunicats. Finalment, hi van col·laborar per obtenir l’absolució.

El 1346, el bisbe hagué d’intervenir perquè es va assabentar que la majoria de veïns anaven a la missa matinal. Així, assistien a una missa més curta però no a la missa major, amb la qual cosa no escoltaven ni els sermons ni els mandats.

Els voltants de les esglésies sempre havien funcionat com a cementiri. De fet, a Madremanya, la zona del davant de la porta de l’església es diu encara el cementiret. Hi ha dues tombes visibles: una en el paviment, de la família Teixidor Vert, i una altra adossada a la façana amb l’escut d’armes dels Millàs pràcticament il·legible. També n’hi ha d’altres d’interiors, al llarg del passadís central.

L’església, amb la seva planta semifortificada, funcionava com a lloc de protecció i refugi en moments de perill. A la part superior de l’absis s’hi conserva un forn de pa, que assegurava la possibilitat d’aliment durant aquests moments difícils.

Església de Sant Esteve de Madremanya

Antigament, es venerava la Verge de Madremanya, una talla policroma de principis del segle XIV que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona.

L’any 1936, al començament de la Guerra Civil, es van cremar imatges, ornaments, mobiliari i retaules (entre ells, el de Sant Miquel, obra del segle XVIII). Tot i així, es va poder impedir que s’emportessin les campanes més grans. En aquell temps, les campanes es fonien per convertir-les en armament i projectils. L’alcalde del poble va tenir la pensada de connectar les campanes més grans al rellotge, nou de feia poc. Així, quan els assaltants van preguntar per les campanes, es va poder posar com a excusa que no podien pas deixar al poble sense res que marqués les hores i assenyalés avisos i perills. Finalment, només es van endur les dues campanes petites.

Els primers bancs van ser pagats per les famílies benestants de poble i lluïen el seu nom al respatller. Després, els bancs van ser substituïts pels del Santuari dels Àngels quan van fer canvi de mobiliari.

Fins no fa gaire, una coral formada per persones del poble era qui cantava la missa, un grup de dones netejava, endreçava i portava flors a l’església i alguns infants feien d’escolans durant les misses.

Mitologia

Madremanya prové del llatí “Matrem Magnam” en la seva significació deífica pagana, aplicada a la deessa Cibeles. Segons el filòleg alemany P. Aebischer, Cibeles és la personificació frígia dl culte a la fertilitat de la terra. Es creu que en el turó on s’emplaça l’església, hi havia hagut un temple dedicat a aquesta divinitat, patrona de la fertilitat i protectora de les terres.

Missa

Actualment, se celebra missa només en ocasions especials com la Festa Major, la Festa de la Germandat de Sant Roc i la Festa d’Homenatge a la Gent Gran. També s’hi fan celebracions com batejos, comunions, casaments i enterraments. Així mateix, s’hi celebra una missa anglicana.