Pere Ferrer
(Segle XV)
Pagès de remença madremanyenc que figura entre els signants de la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va solucionar el conflicte.
Amador Vidal
(Segle XV)
Pagès de remença madremanyenc, aixecat el 1484-1485, que fou executat per la seva actitud violenta durant la revolta.
Jaume Marquès i Casanovas
(Madremanya 1906 – Girona 1992)
Sacerdot, historiador i arxiver. Va néixer l’any 1906 a can Llach dels Àngels, de Sant Martí Vell, tot i que en aquell moment era considerat municipi de Madremanya ja que el poble de Sant Martí Vell no gaudia de la condició jurídica municipal.
Ordenat l’any 1929 i doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Tarragona (1930), l’any 1947 fou nomenat canonge de la Catedral de Girona, amb els càrrecs especials de secretari capitular i arxiver de la Catedral. Fou membre de la Comisión del Patrimonio Artístico Nacional i la Comissió Diocesana d’Art Sacre, entre d’altres. Fins al 1974 fou també director del Museu Diocesà de Girona. Des d’aquests càrrecs féu una tasca de catalogació (Museu diocesà i arxiu de la catedral) i un gran nombre d’estudis i publicacions sobre història i història de l’art d’arreu de les comarques gironines. També fou director de l’Arxiu de la Diputació de Girona, fundador i redactor en cap de la Revista de Girona, membre de l’Institut d’Estudis Gironins, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, articulista del Diari de Girona, autor de nombrosos llibres historiogràfics dedicats a molts pobles de la demarcació de Girona i fou nomenat, l’any 1979, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, càrrec que va ostentar fins la seva mort, l’any 1992. Finalment, destacar que la Corporació de Girona li va dedicar un carrer a la zona de Lluís Pericot l’any 1993 i que la Biblioteca Municipal de Sils porta el seu nom.
La relació de Jaume Marquès amb Madremanya és molt intensa, ja que la seva mare, Maria Casanovas, n’era originària i, a més, pels volts de 1912, la seva família deixà can Llach i s’establí al Mas Ripoll de Madremanya avui conegut amb el nom de can Marquès. A Madremanya, també, Jaume Marquès hi digué la seva primera missa l’any 1929. Finalment, entre la multitud dels estudis històrics que realitzà, destaca el llibre monogràfic dedicat a Millàs, publicat l’any 1974.
Carles de Gomar i Mangrané
(1916 – Bacelona 1999)
Noble, hisendat i empresari. Propietari del castell de Millàs, tenia el títol nobiliari de Marquès de Vilana, concedit l’any 1708 per l’arxiduc Carles a Josep de Vilana-Peguera i de Millàs, senyor de Millàs.
Promogué la restauració del castell de Millàs i costejà la nova creu de Millàs, el 1973, que fou enderrocada accidentalment el 2007 i substituïda el 2014 per l’actual.
Casat amb Anna Roca Portet, fou president de Roca Radiadores S.A i del Consell de Administració de Miner S.A.