Residència dels senyors de Millàs, que tenim documentats des del segle XIII, en què el bisbe vengué a Guillem de Millàs la batllia i els delmes del lloc. Fou objecte d’importants reformes entre els segles XVI i XVIII, moment en què els senyors de Millàs foren nomenats marquesos de Vilana i en què el castell prengue, a grans trets, la fesomia actual. A la segona meitat del segle XX, Carles de Gomar, senyor de Millàs i marquès de Vilana, restaurà i rehabilità el castell, sota el projecte de l’arquitecte Camil Pallàs. Està format per dos cossos perpendiculars de tres plantes que, conjuntament amb una gran torre quadrangular d’orígens medievals que s’alça a la part posterior de l’edifici, tanquen per tres bandes un pati, que acabà d’esdevenir totalment interior arran de les reformes del segle XX. Un portal adovellat i diverses finestres gòtiques i renaixentistes s’obren als diversos murs de façana del castell, que també ostenta l’escut heràldic dels Millàs. Es tracta d’una residència privada i, per tant, no és visitable.
